En aquests dies, molts hauran fet els seus propis anàlisis sobre el que i el com dels resultats electorals. Jo, no voldria ser menys, i a la meva forma d’entendre, voldria fer unes reflexions d’aquests resultats, que potser, seran bons per espanya, però que seran realment nefastos per Catalunya.
Aquí, tenim moltes coses a dir, i moltes variables a tenir en compte és lògic, aquestes eleccions han estat bastant complexes, però m’agradaria reflectir la opinió d’algunes persones amb les que he pogut parlar un cop publicats els primers resultats.
La davallada d’esquerra, ha estat clara, implacable i sens dubte decebedora. I aquest descens de la presència d’esquerra al congrés suposarà, en primer lloc, que Catalunya tindrà un pes mínim en les polítiques del govern espanyol que, per desgràcia, estem lligats. I doc això, basant-me en fets més que demostrats. En primer lloc, perquè el PSC a madrid no existeix, diluït al PSOE i en aquesta legislatura que tanquem en tenim més d’un exemple en el qual, el PSC a madrid ha votat en contra de proposicions de lleis que en el parlament de Catalunya ha votat positivament. Per l’altra banda, tenim CiU que poc cal explicar, amb un cap de llista (el Sr. Duran) que ha mostrat més d’una vegada la seva repugna vers el nacionalisme i el Catalanisme i les repetides declaracions de que no tenien cap mena de rencança en fer president al senyor Rajoy, i si fem memòria, en el passat més d’un cop CiU ha donat el seu suport al PP a madrid, un partit que menysprea Catalunya de forma reiterada.
Un cop dit això, anem a fer un anàlisis del perquè esquerra ha tingut aquesta davallada tan implacable. En primer lloc, tenim la por catalana del PP. Molta gent no ha vist a esquerra com a un vot útil per a aturar el PP i que de forma semiautomàtica han votat al PSC per frenar un PP que ha endurit durant aquesta campanya el seu discurs anticatalanista i que ha fet de Catalunya cavall de batalla.
Per altra banda, tenim un cert descontent dels votants d’esquerra per fer a José Montilla president de la Generalitat. Molts insisteixen en que això és tòpic i que no és un motiu real, però a peu de carrer, he pogut comprovar que és cert, moltes persones en més d’una vegada m’han mostrat el seu descontent per el pacte d’entesa. Tampoc els culpo, de fet, sempre m’he mostrat en contra d’aquest pacte i que en la situació actual, amb temes tant candents com la MAT o el quart cinturó o el mateix TGV per la Sagrada Família que estan en primera fila de l’agenda política, no és podia entrar en un govern que no tingues una clara postura contraria a aquests temes, però de totes formes, el pacte va tirar endavant, i per molt que aquests temes ens els tinguem que “menjar amb patates”, s’ha de reconèixer que l’acció de govern que esquerra porta en el sí de la generalitat, ha estat i serà positiu per a moltes altres qüestions. De totes formes, hem de donar un vot de confiança a totes les persones que treballen durament al govern per millorar el país amb el màxim d’eines que tenen a l’abast.
També, relacionat amb aquest últim punt, trobem una falta general de “trempera” vers esquerra. S’ha de reconèixer que en altres moments de la història, votar esquerra era una il·lusió, per la seva forma clara, transparent i sense manies de fer política, la forma trencadora de fer les coses i que en els últims anys, aquesta forma de fer política ha estat reduïda i diluïda per la “por” de desestabilitzar el govern de la Generalitat, tal i com va passar la última legislatura amb temes com la trobada de Carod amb ETA o el no a l’estatutet retallat i lapidat per Mas i Zapatero.
Possiblement, tenim molts altres factors que han influït en aquestes eleccions, però aquests punts, a la meva forma d’entendre, han estat els més importants i claus de la baixada de representació d’esquerra al congrés. Ara, de portes en dins, hem de fer una reflexió important i profunda de que hem de fer, cap a on hem d’anar i quina ha de ser la nostra forma de fer política. Crec doncs, que la sortida de Puigcercós del govern per reforçar el partit ha estat positiu, com també ha estat positiu accelerar el procés congressual d’esquerra ja que, en la situació actual, és important que tota la militància puguem dir la nostra opinió i arribar a un consens en quina ha de ser el rumb que ha de tenir el partit els pròxims quatre anys. No ens trobem en una situació fàcil, però esquerra, ha mostrat ser un partit madur i amb grans capacitats que hem de saber explotar i utilitzar, i ser conscients del que tenim, de les nostres aspiracions com a partit i com a país i actuar amb conseqüència.
Ens esperen uns mesos complexos, d’un treball dur i que hem de saber aprofitar per reflotar el partit, per ser capaços de pujar la moral de l’independentisme i junts poder afrontar l’horitzó del 2014 que, encara que segurament, no serà una data real, si que és una data de referència.
