El senyor Duran ja no vol ser ministre d’Espanya. Ara vol ser-ne el vicepresident. Deu ser que quan Joan Herrera va afirmar que si entrava al govern espanyol seria per tenir una vicepresidència li va entrar un profund complex per no haver-ho demanat ell primer. Sabedor que té la majoria de CDC en contra, fins i tot el president Pujol, i les joventuts a punt de saltar-li al coll, Duran resisteix en el seu empeny de voler tenir un càrrec a l’executiu espanyol, ja sigui de Zapatero o de Rajoy. Li és igual, diu, perquè els dos maltracten igual Catalunya; però, en realitat, tant li fa quin dels dos hagi fet què, perquè a partir del 9 de març el millor presidenciable serà qui li doni una cadira i li permeti continuar dormint a l’hotel Palace durant les seves estances a Madrid. Aquesta és la dignitat nacional del candidat de CiU, cosa del tot respectable, però, llavors, que no criminalitzin Esquerra per haver pactat amb el PSC a Catalunya.
Esteve Blanch Sanmartí
Article publicat al diari El Punt (edició del 13/02/2007)
