Fa pocs dies, el senyor Mas va sorprendre el mon amb una altra de les seves imaginatives formes de fer-se publicitat, empolainar-se i “xupar càmera”, el videobloc, a on surt, de forma “natural”, al mig del carrer, fent el millor que sap fer, criticar i, de forma encoberta, demanar a crits que el facin president de la Generalitat. En definitiva, una pallassada.
En el primer vídeo que apareix, el senyor Mas ens fa un anàlisis de la situació en infraestructures que viu l’estat Català en l’actualitat. Lògicament, dona la culpa al tripartit i al govern espanyol, i arriba a insinuar que el govern de Pujol, alguna cosa i va a tenir a veure. Aprofitaré, per fer un anàlisis de la situació en que viu el país.
Crec, que l’anàlisi de la situació actual, sincerament, no és dels més complexos ja que, les coses, es veuen ben clares. Tenim, per una part, un govern Pujol, que no es preocupa per les grans infraestructures com ara el TGV, els aeroports i els ports, i s’entreté a jugar amb els pressupostos de mínims que aconsegueix, alegrement, del govern de madrid. Per l’altra banda, tenim el govern del PP, que no té cap interès en Catalunya, i no és preocupa excessivament per les infraestructures del país.
Llavors, arriba el canvi. La dreta espanyola es arraconada, i la dreta espanyola “nacionalista catalana” es desbancada del poder de la Generalitat, i entra en joc uns suposats governs de progrés. Esquerra, per la seva banda, apreta a Madrid per millorar les infraestructures precàries de Catalunya, que ja començaven a sofrir problemes importants, i a Catalunya, impulsa la renovació de l’Estatut, que contempla el traspàs de les infraestructures aeroportuàries i ferroviàries. Amb el tema estatutari, el senyor Mas lapida l’estatut del parlament per una fotografia, i el senyor Zapatero, accelera les obres del TGV per poder-se fer la foto del president que fa arribar l’alta velocitat a Barcelona. En aquest punt, sumat a les deficiències infraestructurals que s’han anat acumulant per falta de la inversió adequada, provoquen talls a rodalies, talls a la xarxa elèctrica o col·lapses a les autopistes.
El més fàcil, és donar la culpa al govern de torn quan, en aquest cas, hem de fer servir la memòria per veure que no és un problema dels governs de torn actuals, sinò del dèficit històric inversor a Catalunya, que ha culminat en l’actual situació caòtica. L’estat espanyol, ens ignora i no compleix amb les obligacions vers el poble Català, i CiU, una vegada més, està sota el recel, les ànsies de poder i el control dels poders fàctics espanyols. Només ens queda el pas de la autodeterminació, ser un poble lliure, perquè els Catalans podem gaudir de les infraestructures que necessita el nostre país.
